El grup de persones que formem la CUP de Barcelona vam organitzar, dissabte 16 de maig al Centre Cívic La Sedeta, una jornada de formació. L’activitat estava concebuda com un intercanvi d’experiències i volia respondre dues preguntes que ens plantegem habitualment:
És possible articular un discurs més enllà del consens de la Barcelona «botiga - parc temàtic»?
Quin tipus de municipalisme podem tirar endavant des d’una esquerra independentista i anticapitalista?
La primera sessió: el dret a la ciutat
Per tal de respondre la primera pregunta es va organitzar una taula rodona sobre el dret a la ciutat. Hi van participar Gerardo Pisarello, professor de dret constitucional; Jaume Asens, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats; Ivan Miró, sociòleg i membre de l’Assemblea de Barri de Sants; Jordi Bonet, investigador social; Pep Adelantado, professor de sociologia de la UAB, i Zaida Muxí, arquitecta i membre de Punt6.
Les intervencions van tractar qüestions com l’aliança entre Ajuntament i capital, que permet a determinades empreses monopolitzar els serveis municipals mitjançant les concessions i enriquir-se constantment.
Així mateix, es va constatar que l’urbanisme actual accentua la discriminació de les dones, i que qualsevol projecte municipalista emancipador s’haurà de bastir a partir d’una perspectiva transversal de gènere.
I finalment, es va posar de manifest que cal recuperar els espais públics com a escenari polític, i que l’ordenança cívica respon a la lògica ultrasecuritària del Patriot Act de George W. Bush; una lògica que criminalitza la pobresa així com l’ús de l’espai públic com a escenari del conflicte polític.
Però quan es busca respostes sorgeixen també noves preguntes, i així va ser: ens serveix realment el concepte de ciutadania? Manté el sentit original i emancipador de la Revolució Francesa o, per contra, s’ha convertit en un terme buit de contingut que serveix als governs per amagar les diferències entre l’habitant d’un barri acomodat i el treballador d’un barri humil? És possible un paraigües comú que permeti aglutinar les diverses lluites i que pugui articular un projecte integral de ciutat?
La segona sessió: el municipalisme com a eina transformadora
En la segona sessió hi van prendre part Roser Veciana, exregidora per ERC - Els Verds a Barcelona; Xavi Navarro, regidor de la CUP de Vilafranca del Penedès; Pilar Castillejo, exregidora de Compromís per Ripollet, i Gemma Ubasart, politòloga, exregidora de l'Altraveu i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès.
Els i les ponents ens van fer partíceps de les seves experiències municipals i van coincidir en diverses idees: cal no deixar-se atrapar per la lògica de la política professional; és important fer rotar els càrrecs en terminis de temps breus; cal superar el discurs de gestió i tornar a situar la política al centre dels debats; no s’ha de témer el repte de participar en les institucions; el municipalisme té un gran potencial com a eina de transformació social, així com el fet d’actuar d’una manera honesta i conseqüent.
El dret a la ciutat
El concepte de dret a la ciutat el va introduir el filòsof Henry Lefevre pel volts de 1973, però va prendre força més tard, el 2002, al Fòrum Social de Porto Alegre, al Brasil, on es va fer pública la Carta del Dret a la Ciutat.
El dret a la ciutat vol oposar-se a la concepció neoliberal de ciutat, on els habitants són tractats com a simples figurants; una ciutat on les administracions i els empresaris formen un tàndem per assolir el màxim de benefici econòmic per a una minoria.
Per contra, aquest dret s’entén com l'usdefruit equitatiu de les ciutats dins dels principis de sostenibilitat i justícia social. En altres paraules, s’entén com l'expressió fonamental dels interessos col·lectius, socials i econòmics, especialment dels grups vulnerables i desafavorits, tot respectant les diverses cultures urbanes i l’equilibri entre el món urbà i el món rural.
El dret a la ciutat es basa en tres principis fonamentals:
• L’exercici ple de la ciutadania, entès com la realització de tots els drets humans i llibertats fonamentals, assegurant la dignitat i el benestar col·lectiu dels habitants de la ciutat en condicions d’igualtat i justícia, així com el ple respecte a la producció i gestió social de l’hàbitat.
• La gestió democràtica de la ciutat, entesa com el control i la participació, per part de la societat, en el planejament i govern de les ciutats, mitjançant formes directes i representatives i donant prioritat a l’enfortiment i a l’autonomia de les administracions públiques locals i de les organitzacions populars.
• La funció social de la propietat i de la ciutat, entesa com la prevalença de l’interès comú sobre el dret individual de propietat en la formulació i aplicació de les polítiques urbanes. Implica l’ús socialment just i ambientalment sostenible de l’espai urbà.
