dilluns, 11 de maig de 2009

Informació dels ponents

Ivan Miró, sociòleg i coautor del llibre Barcelona Marca registrada

Us en reproduim un extracte del llibre:
“El vigent model de la participació ciutadana, l’altra democràcia realment possible en un context de continuïtat institucional, pretén construir un espai sociopolític més enllà de les organitzacions populars autònomes. Busca, perseverant, crear espais-temps on recomposar un teixit social desestructurat per les pròpies transformacions econòmiques, i convertirlo en un cos social governable. S’explica, així, la insistència en integrar individus solitaris als diferents àmbits de la participació, «ciutadans i ciutadanes a títol individual que s’han proposat aleatòriament mitjançant un sorteig fet a partir del padró». (pag 188)”

També és coautor del llibre “De la Protesta al Contrapoder Virus 2007” que gira al voltant de diferents formes d’autorganització. Tanmateix l’ Ivan no és un intel·lectual de saló sinó un activista involucrat en les lluites socials, especialment a l’assemblea del barri de Sants

Juame Asens Llodrà és vocal de la comissió de defensa del Col.leegi d’advocats de Barcelona.

Com a advocat la seva activitat ha estat lligada a les lluites socials, especialment en el conflicte entre dret a l’habitatge i dret a la propietat privada. Allò que normalment es simplifica com ocupacions. Especialment rellevant ha estat el seu anàlisi sobre l’ordenança del Civisme i la constitució d’una Barcelona Securitària. Una part d’aquest anàlisi el podeu trobar a l’article de 2006 :
L’ordenança del civisme: Un canvi de paradigma seguritari a la ciutat del qual us mostrem el paràgraf final.

A un Estat de Dret tot el que no està prohibit està permès, i el ciutadà ho ha de saber de forma clara i precisa (principi de seguretat jurídica). A més els espais de discrecionalitat policíaca augmenten davant la dificultat d’interpretar la concurrència de moltes de les infraccions tipificades. Per exemple, en el cas de la prostitució: ¿com podrà la policia conèixer el contingut de la conversació entre dues persones i provar que ha existit un oferiment o negociació de serveis sexuals? ¿es sancionarà a les dones pel seu aspecte o forma cridanera d’anar vestides? ¿o potser per parlar amb un vianant?”

Un altre exemple del capítol IX d’ “Ús impropi de l’espai públic”: l’article 58 tipifica com a infracció l’ús dels bancs públics “per usos diferents als que estan destinats” . No obstant, no està clar quins són aquests usos: ¿sols està permès asseure’s? ¿es pot jugar a cartes amb els amics? També tipifica netejar-se o banyar-se en les fonts: ¿no ens hi podem netejar les mans? En el capítol X es prohibeixen activitats i serveis no autoritzats, el seu consum i demanda: ¿es possible que es sancioni tirar cartes a un amic o donar-li un massatge en un parc públic? Resulta obvi que aquesta indeterminació jurídica pot produir situacions d’abús o arbitrarietat policial, que augmentarà tant la conflictivitat social i judicialització de la vida de les persones com el control o tutela dels seus drets i llibertats.

Pep Adelantado, professor de la UB

És llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Sociologia, professor del Departament de Sociologia de la UAB. Forma part del grup de recerca IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) de la UAB.
Treballa des de fa anys sobre l’estructura social i l’Estat de Benestar i en concret, la formació i canvi de les desigualtats socials mitjançant les polítiques socials. Ha treballat en temes com mercantilització i estructura social, rendes mínimes, vivenda, protecció social (pensions, atur), serveis socials, models d’Estat de Benestar i política social a la Unió Europea. Fa més de deu anys va promoure la creació del SAPS (Seminari d’Anàlisi de Polítiques Socials).

Zaida Muxí: arquitecta i membre de Punt6

És arquitecta per la Universitat de Buenos Aires, i doctora per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Sevilla. Especialista en urbanisme, ciutat i habitatge des d'una perspectiva de gènere. Actualment és professora lectora d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, i codirectora del Màster Laboratori de la Vivenda. Col·labora com a experta en gènere, arquitectura i urbanisme per l’ICD (Institut Català de les Dones). Publica regularment en revistes especialitzades i ha impartit conferències i cursos en nombroses ciutats d’Amèrica, Europa i Àsia. És membre del col·lectiu Punt 6 (www.punt6.net), que reflexiona sobre com construir ciutats i barris sense discriminacions. El nom del col·lectiu es deu al punt 6, l'equitat de gènere en l'ús de l'espai urbà i dels equipaments de la Llei de Barris (2004), que és la primera normativa de l'àmbit urbanístic que introdueix el gènere com un paràmetre urbà. És autora, entre d'altres, de "La arquitectura de la ciudad global" (2004), una bona descripció dels efectes de la globalització neoliberal sobre les ciutats contemporànies. Zaida Muxí mantingué una postura molt crítica respecte el Fòrum de les Cultures 2004.

Roser Veciana, exregidora per ERC-Els Verds a Barcelona

Activista ecologista que desenvolupa la seva tasca social en el món feminista i en el món sindical, sortí escollida a l’Ajuntament de Barcelona per ERC-Els Verds i s’encarregà de Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona de 1999 al 2003, des d’on desenvolupà una interessant tasca política i social. A les següents eleccions formà part d’una candidatura anomenada Els Verds i +, on van convergir diferents sectors socials de la ciutat, però els resultats no foren els esperats.

Xavi Navarro, regidor de la CUP de Vilafranca del Penedès

“La democràcia recau en la sobirania popular i el poble cedeix la seva sobirania al ple. Això (…) es converteix sovint en una cortina de fum. Des de la CUP ja teníem dubtes que allò que es debat, parla i aprova en el ple, es dugui a la pràctica; a més estem convençuts que tot allò que s’ha dit i aprovat per Ple, queda en moltes ocasions com a paper mullat. De fet, també ens estranyava que en anteriors legislatures el nivell de debat al ple fos tant baix i que tot ja vingués pactat i parlat en reunions prèvies. Ara, després de quatre anys amb representació a l’Ajuntament, tenim el convenciment que la democràcia s’ha transformat en una partitocràcia i que el poder recau directament sobre la persona de l’alcalde i del partit al poder.”

Pilar Castillejo, exregidora del Compromís per Ripollet

Decàleg COP-Compromís pel Ripollet: Participació ciutadana real des de l’Ajuntament (assemblees de barri i pressupostos participatius), tancament de l’Ecoparc-2, soterrament de l’autopista C-58, estació de tren a la línia Mollet-Papiol, defensa de la gestió pública directa dels serveis públics, urbanisme al servei dels interessos del poble, fer possible el dret a l’habitatge, nous espais culturals a Ripollet, gestió i comptes clars de l’Ajuntament, cohesió social amb la identitat i la cultura catalana.

Gemma Usabart,
exregidora de l'Altraveu i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès

“Des del 2002, diverses candidatures de l’esquerra alternativa del Vallès Occidental tractem de coordinar esforços per a elaborar i oferir propostes alternatives al model territorial, polític, social, urbanístic i ecològic que s’imposa en la nostra comarca. Com hem manifestat en altres ocasions, partim de la nostra autonomia com a grups locals arrelats a la realitat més propera, però trobem punts d’unió en els nostres plantejaments alternatius i en les problemàtiques globals que hem d’afrontar que van més enllà del nostre municipi.”

Cap comentari:

Publica un comentari