jornades sobre el dret a la ciutat i municipalisme

La CUP de Barcelona organitza la Jornada pel Dret a la Ciutat

2009-06-02T23:25:00.002+02:00

El grup de persones que formem la CUP de Barcelona vam organitzar, dissabte 16 de maig al Centre Cívic La Sedeta, una jornada de formació. L’activitat estava concebuda com un intercanvi d’experiències i volia respondre dues preguntes que ens plantegem habitualment:

És possible articular un discurs més enllà del consens de la Barcelona «botiga - parc temàtic»?

Quin tipus de municipalisme podem tirar endavant des d’una esquerra independentista i anticapitalista?

La primera sessió: el dret a la ciutat

Per tal de respondre la primera pregunta es va organitzar una taula rodona sobre el dret a la ciutat. Hi van participar Gerardo Pisarello, professor de dret constitucional; Jaume Asens, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats; Ivan Miró, sociòleg i membre de l’Assemblea de Barri de Sants; Jordi Bonet, investigador social; Pep Adelantado, professor de sociologia de la UAB, i Zaida Muxí, arquitecta i membre de Punt6.

Les intervencions van tractar qüestions com l’aliança entre Ajuntament i capital, que permet a determinades empreses monopolitzar els serveis municipals mitjançant les concessions i enriquir-se constantment.

Així mateix, es va constatar que l’urbanisme actual accentua la discriminació de les dones, i que qualsevol projecte municipalista emancipador s’haurà de bastir a partir d’una perspectiva transversal de gènere.

I finalment, es va posar de manifest que cal recuperar els espais públics com a escenari polític, i que l’ordenança cívica respon a la lògica ultrasecuritària del Patriot Act de George W. Bush; una lògica que criminalitza la pobresa així com l’ús de l’espai públic com a escenari del conflicte polític.

Però quan es busca respostes sorgeixen també noves preguntes, i així va ser: ens serveix realment el concepte de ciutadania? Manté el sentit original i emancipador de la Revolució Francesa o, per contra, s’ha convertit en un terme buit de contingut que serveix als governs per amagar les diferències entre l’habitant d’un barri acomodat i el treballador d’un barri humil? És possible un paraigües comú que permeti aglutinar les diverses lluites i que pugui articular un projecte integral de ciutat?

La segona sessió: el municipalisme com a eina transformadora

En la segona sessió hi van prendre part Roser Veciana, exregidora per ERC - Els Verds a Barcelona; Xavi Navarro, regidor de la CUP de Vilafranca del Penedès; Pilar Castillejo, exregidora de Compromís per Ripollet, i Gemma Ubasart, politòloga, exregidora de l'Altraveu i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès.

Els i les ponents ens van fer partíceps de les seves experiències municipals i van coincidir en diverses idees: cal no deixar-se atrapar per la lògica de la política professional; és important fer rotar els càrrecs en terminis de temps breus; cal superar el discurs de gestió i tornar a situar la política al centre dels debats; no s’ha de témer el repte de participar en les institucions; el municipalisme té un gran potencial com a eina de transformació social, així com el fet d’actuar d’una manera honesta i conseqüent.

El dret a la ciutat

El concepte de dret a la ciutat el va introduir el filòsof Henry Lefevre pel volts de 1973, però va prendre força més tard, el 2002, al Fòrum Social de Porto Alegre, al Brasil, on es va fer pública la Carta del Dret a la Ciutat.

El dret a la ciutat vol oposar-se a la concepció neoliberal de ciutat, on els habitants són tractats com a simples figurants; una ciutat on les administracions i els empresaris formen un tàndem per assolir el màxim de benefici econòmic per a una minoria.

Per contra, aquest dret s’entén com l'usdefruit equitatiu de les ciutats dins dels principis de sostenibilitat i justícia social. En altres paraules, s’entén com l'expressió fonamental dels interessos col·lectius, socials i econòmics, especialment dels grups vulnerables i desafavorits, tot respectant les diverses cultures urbanes i l’equilibri entre el món urbà i el món rural.

El dret a la ciutat es basa en tres principis fonamentals:

• L’exercici ple de la ciutadania, entès com la realització de tots els drets humans i llibertats fonamentals, assegurant la dignitat i el benestar col·lectiu dels habitants de la ciutat en condicions d’igualtat i justícia, així com el ple respecte a la producció i gestió social de l’hàbitat.

• La gestió democràtica de la ciutat, entesa com el control i la participació, per part de la societat, en el planejament i govern de les ciutats, mitjançant formes directes i representatives i donant prioritat a l’enfortiment i a l’autonomia de les administracions públiques locals i de les organitzacions populars.

• La funció social de la propietat i de la ciutat, entesa com la prevalença de l’interès comú sobre el dret individual de propietat en la formulació i aplicació de les polítiques urbanes. Implica l’ús socialment just i ambientalment sostenible de l’espai urbà.

barcelona@cup.cat

Programa de la jornada del 16 de maig

2009-05-11T14:56:00.001+02:00

16,30-18,45 Taula rodona sobre el model Barcelona i el dret a la ciutat

Presentació del dret a la ciutat,a càrrec de Gerardo Pisarello,

Jaume Asens, advocat (la Barcelona securitària)
Ivan Miró, sociòleg i membre de l’Assemblea de Barri de Sants (participació i dret a la ciutat)
Jordi Bonet, investigador social (dret a la ciutat i polítiques urbanes als barris)
Pep Adelantado, professor de sociologia de la UAB (serveis socials a Barcelona)
Zaida Muxí, arquitecta i membre Punt6 (urbanisme des d’una perspectiva de gènere)

19,00-20,30 Cinc preguntes sobre municipalisme que ens agradaria formular.

Intervenen ponents amb experiència en candidatures municipals.

Roser Veciana, exregidora per ERC-Els Verds a Barcelona
Xavi Navarro, regidor de la CUP de Vilafranca del Penedès
Pilar Castillejo, exregidora del Compromís per Ripollet
Gemma Ubasart (politòloga, exregidora de l'Altraveu i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès)

Informació dels ponents

2009-05-11T14:42:00.008+02:00

Ivan Miró, sociòleg i coautor del llibre Barcelona Marca registrada

Us en reproduim un extracte del llibre:

“El vigent model de la participació ciutadana, l’altra democràcia realment possible en un context de continuïtat institucional, pretén construir un espai sociopolític més enllà de les organitzacions populars autònomes. Busca, perseverant, crear espais-temps on recomposar un teixit social desestructurat per les pròpies transformacions econòmiques, i convertirlo en un cos social governable. S’explica, així, la insistència en integrar individus solitaris als diferents àmbits de la participació, «ciutadans i ciutadanes a títol individual que s’han proposat aleatòriament mitjançant un sorteig fet a partir del padró». (pag 188)”

També és coautor del llibre “De la Protesta al Contrapoder Virus 2007” que gira al voltant de diferents formes d’autorganització. Tanmateix l’ Ivan no és un intel·lectual de saló sinó un activista involucrat en les lluites socials, especialment a l’assemblea del barri de Sants

Juame Asens Llodrà és vocal de la comissió de defensa del Col.leegi d’advocats de Barcelona.

Com a advocat la seva activitat ha estat lligada a les lluites socials, especialment en el conflicte entre dret a l’habitatge i dret a la propietat privada. Allò que normalment es simplifica com ocupacions. Especialment rellevant ha estat el seu anàlisi sobre l’ordenança del Civisme i la constitució d’una Barcelona Securitària. Una part d’aquest anàlisi el podeu trobar a l’article de 2006 : L’ordenança del civisme: Un canvi de paradigma seguritari a la ciutat del qual us mostrem el paràgraf final.

“A un Estat de Dret tot el que no està prohibit està permès, i el ciutadà ho ha de saber de forma clara i precisa (principi de seguretat jurídica). A més els espais de discrecionalitat policíaca augmenten davant la dificultat d’interpretar la concurrència de moltes de les infraccions tipificades. Per exemple, en el cas de la prostitució: ¿com podrà la policia conèixer el contingut de la conversació entre dues persones i provar que ha existit un oferiment o negociació de serveis sexuals? ¿es sancionarà a les dones pel seu aspecte o forma cridanera d’anar vestides? ¿o potser per parlar amb un vianant?”

Un altre exemple del capítol IX d’ “Ús impropi de l’espai públic”: l’article 58 tipifica com a infracció l’ús dels bancs públics “per usos diferents als que estan destinats” . No obstant, no està clar quins són aquests usos: ¿sols està permès asseure’s? ¿es pot jugar a cartes amb els amics? També tipifica netejar-se o banyar-se en les fonts: ¿no ens hi podem netejar les mans? En el capítol X es prohibeixen activitats i serveis no autoritzats, el seu consum i demanda: ¿es possible que es sancioni tirar cartes a un amic o donar-li un massatge en un parc públic? Resulta obvi que aquesta indeterminació jurídica pot produir situacions d’abús o arbitrarietat policial, que augmentarà tant la conflictivitat social i judicialització de la vida de les persones com el control o tutela dels seus drets i llibertats.

Pep Adelantado, professor de la UB

És llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Sociologia, professor del Departament de Sociologia de la UAB. Forma part del grup de recerca IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) de la UAB.
Treballa des de fa anys sobre l’estructura social i l’Estat de Benestar i en concret, la formació i canvi de les desigualtats socials mitjançant les polítiques socials. Ha treballat en temes com mercantilització i estructura social, rendes mínimes, vivenda, protecció social (pensions, atur), serveis socials, models d’Estat de Benestar i política social a la Unió Europea. Fa més de deu anys va promoure la creació del SAPS (Seminari d’Anàlisi de Polítiques Socials).

Zaida Muxí: arquitecta i membre de Punt6

És arquitecta per la Universitat de Buenos Aires, i doctora per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Sevilla. Especialista en urbanisme, ciutat i habitatge des d'una perspectiva de gènere. Actualment és professora lectora d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, i codirectora del Màster Laboratori de la Vivenda. Col·labora com a experta en gènere, arquitectura i urbanisme per l’ICD (Institut Català de les Dones). Publica regularment en revistes especialitzades i ha impartit conferències i cursos en nombroses ciutats d’Amèrica, Europa i Àsia. És membre del col·lectiu Punt 6 (www.punt6.net), que reflexiona sobre com construir ciutats i barris sense discriminacions. El nom del col·lectiu es deu al punt 6, l'equitat de gènere en l'ús de l'espai urbà i dels equipaments de la Llei de Barris (2004), que és la primera normativa de l'àmbit urbanístic que introdueix el gènere com un paràmetre urbà. És autora, entre d'altres, de "La arquitectura de la ciudad global" (2004), una bona descripció dels efectes de la globalització neoliberal sobre les ciutats contemporànies. Zaida Muxí mantingué una postura molt crítica respecte el Fòrum de les Cultures 2004.

Roser Veciana, exregidora per ERC-Els Verds a Barcelona

Activista ecologista que desenvolupa la seva tasca social en el món feminista i en el món sindical, sortí escollida a l’Ajuntament de Barcelona per ERC-Els Verds i s’encarregà de Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona de 1999 al 2003, des d’on desenvolupà una interessant tasca política i social. A les següents eleccions formà part d’una candidatura anomenada Els Verds i +, on van convergir diferents sectors socials de la ciutat, però els resultats no foren els esperats.

Xavi Navarro, regidor de la CUP de Vilafranca del Penedès

“La democràcia recau en la sobirania popular i el poble cedeix la seva sobirania al ple. Això (…) es converteix sovint en una cortina de fum. Des de la CUP ja teníem dubtes que allò que es debat, parla i aprova en el ple, es dugui a la pràctica; a més estem convençuts que tot allò que s’ha dit i aprovat per Ple, queda en moltes ocasions com a paper mullat. De fet, també ens estranyava que en anteriors legislatures el nivell de debat al ple fos tant baix i que tot ja vingués pactat i parlat en reunions prèvies. Ara, després de quatre anys amb representació a l’Ajuntament, tenim el convenciment que la democràcia s’ha transformat en una partitocràcia i que el poder recau directament sobre la persona de l’alcalde i del partit al poder.”

Pilar Castillejo, exregidora del Compromís per Ripollet

Decàleg COP-Compromís pel Ripollet: Participació ciutadana real des de l’Ajuntament (assemblees de barri i pressupostos participatius), tancament de l’Ecoparc-2, soterrament de l’autopista C-58, estació de tren a la línia Mollet-Papiol, defensa de la gestió pública directa dels serveis públics, urbanisme al servei dels interessos del poble, fer possible el dret a l’habitatge, nous espais culturals a Ripollet, gestió i comptes clars de l’Ajuntament, cohesió social amb la identitat i la cultura catalana.

Gemma Usabart, exregidora de l'Altraveu i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès

“Des del 2002, diverses candidatures de l’esquerra alternativa del Vallès Occidental tractem de coordinar esforços per a elaborar i oferir propostes alternatives al model territorial, polític, social, urbanístic i ecològic que s’imposa en la nostra comarca. Com hem manifestat en altres ocasions, partim de la nostra autonomia com a grups locals arrelats a la realitat més propera, però trobem punts d’unió en els nostres plantejaments alternatius i en les problemàtiques globals que hem d’afrontar que van més enllà del nostre municipi.”

Enllaços interessants

2009-05-08T20:19:00.004+02:00

Alguns dels ponents de les jornades provenen de diferents organitzacions socials, us posem els seus enllaços així com d'altres que creiem que són interessants a l'hora d'estudiar el dret a la ciutat a Barcelona.

CUP Nacional

Observatori de Drets Socials (DESC)

Seminari Taifa

Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

Col·lectiu Punt6

Espai Social Magdalenes

Candidatures Alternatives del Vallès

www.barrisants.org

El dret a la ciutat i la CUP Barcelona

2009-05-01T20:06:00.002+02:00

Entorn el dret a la ciutat s’han desenvolupat els darrers anys tot un seguit de reivindicacions urbanes que des de la nostra ciutat cal tenir en compte. Concepte llençat al Fòrum social de Porto Alegre (2002) per difererents moviments socials, propugna el gaudi col·lectiu de la ciutat per part dels seus habitants sota els principis de justícia social i sostenibilitat. El dret a la ciutat es planteja com a expressió fonamental dels interessos col·lectius, socials i econòmics, especialment dels grups vulnerables i desfavorits, respectant les diferents cultures urbanes i l'equilibri entre el medi urbà i el rural.

Amb aquestes jornades, la CUP Barcelona pretén obrir un espai per a conèixer en què consisteix el dret a la ciutat des de diferents perspectives. Tanmateix no oblidem el terreny pràctic, i centrem la segona part de la jornada en diferents experiències municipalistes. Així la CUP Barcelona fa un pas més en la feina de formació i coneixement de la ciutat, tasca que sempre hem considerat necessària i imprescindible.

Què és una CUP?

2009-04-28T15:52:00.002+02:00

Les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) som candidatures independentistes i d’esquerres del Països Catalans que, des de l’àmbit local, treballem per bastir un país més lliure i més just. Entenem que la política local és l’àmbit més proper a la ciutadania i, per tant, la construcció nacional també s’ha de fer des dels ajuntaments. Malgrat el limitat marge d’acció d’aquesta institució, té prou possibilitats com per modificar l’actual municipalisme regionalista i bastir un projecte de país basat en els municipis i els seus representants.

Tota persona i col·lectiu vinculat a una CUP es compromet a defensar un programa d’actuació basat en:

L’aprofundiment de la Democràcia Participativa, com a eina indispensable per fer de la nostra societat una organització respectuosa amb la voluntat popular i per avançar cap a la transformació socialista de l’estructura social i productiva.

Aconseguir una viles i ciutats integradores i socialment igualitàries: respectant sempre la diferència, els ajuntaments han de treballar per aconseguir la igualtat de drets, garantir l’accés als serveis públics (ensenyament, sanitat, etc.) i unes condicions de treball dignes a tota la seva ciutadania.

Els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció nacional dels Països Catalans, tot promovent polítiques en defensa de la llengua, cultura i identitat nacional partint sempre de la integració, la cohesió social i el sentit de comunitat. D’altra banda, cal un ferm compromís dels ajuntaments i dels seus representants en la defensa de l’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació.

Des dels municipis és necessari garantir el desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible que, lluny d’accions mediambientals aïllades, tingui com a referència un model de territori equilibrat globalment, per tal d’aconseguir una millora real en la qualitat de vida de la majoria de la seva població compatible amb el tractament respectuós amb l’entorn natural.

Dinamitzar el teixit associatiu i promocionar l’autoorganització ciutadana, com a fonament per assegurar una societat amb persones lliures, responsables i solidàries.

En el context mundial en què ens movem, la CUP es compromet a generar dinàmiques per tal d’aconseguir unes viles i ciutats solidàries amb els pobles que lluiten pel seu dret a la vida i a la dignitat, ja sigui des de l’àmbit de l’actuació institucional com des de la promoció educativa dels valors que fan possible aquesta solidaritat. El nostre compromís no s’acaba en l’acció programàtica, ja que pensem que tant els ajuntaments com els representants municipals han de tenir un paper clau en la construcció d’una societat catalana plenament lliure i solidària.